Article de la revista de l'A.VV. del barri de Porta

PORTA , DROGUES I POLÍTIQUES SOBRE DROGODEPENDÈNCIES

El conflicte al barri amb les drogues il·legals sembla que va per llarg. En primer lloc perquè és difícil acabar amb un negoci que dóna enormes beneficis amb implicacions que arriben molt amunt de l'escala social d'aquest país. També pel fet de que per ser el tercer negoci més rendible del capitalisme globalitzat necessita de la complicitat dels poderosos.

Però tampoc a l'hora de buscar solucions a les conseqüències del seu consum hi ha d'acord, ni entre el moviment veïnal ni amb les Administracions estatal, autonòmica ni local. Ho demostren les mobilitzacions de la Plataforma veïnal de la Vall d'Hebrón contra la narcosala, o les de Porta en el seu dia. I tot sembla que les autoritats polítiques siguin del color que siguin no volen posar els mitjans necessaris per una solució més definitiva d'un problema del model de societat deshumanitzat.

Només cal fer un repàs per adonar-nos que el tractament de les addiccions a substàncies està molt abandonat. Un exemple de deixadesa total són les drogues legals com l'alcohol i el tabac. Tot i que generen grans beneficis a l'Hisenda pública per a algunes famílies són una plaga sanitària devastadora. Els estudis demostren que molts dels morts a les carreteres o la violència contra les dones està lligada al consum d'alcohol. Però si vols deixar qualsevol d'aquestes drogues legals – tabac o alcohol- no trobaràs cap ajuda consistent en la Xarxa sanitària pública. Cal espavilar-te amb el teu problema.

Si entrem en el món de les drogues “declarades” il·legals la cosa esgarrifa. Espanya país capdavanter al món en consum per càpita de cocaïna, és dels últims del món “civilitzat” en mesures preventives, pal·liatives, sanitàries o de desintoxicació. No hi ha cap política com ho demostra el tancament sense més del guetto inhumà de Can Tunis. Tenia l'avantatge de que no es veia, però l'avidesa especulativa urbanística el va dissoldre. Però no per escampar el problema per tota la ciutat desapareix. De fet s'ha estès com una gota d'oli ressorgint a Porta.

Laurio Perdiguero, president de la nostra Associació de veïns i veïnes, explica que al tancament de Can Tunis una mitjana de 200 drogoaddictes venien a comprar i a punxar-se l'heroïna al barri. Una situació insuportable que va desencadenar la mobilització veïnal. Llavors quan el problema els esclata entre les mans les Administracions actuen tard i malament. Una operació urbanística de maquillatge de l'Ajuntament del districte i l'actuació policial han acabat dispersant el problema momentàniament pels barris del voltant de Porta. La proposta abandonada per la regidora Imma Mayol de fer una narcosala a Porta, ens va recordar la frase “si no quieres caldo, dos tazas” i va escalfar els ànims encara més.

Finalment la desafortunada proposta ha acabat al costat del Hospital Vall d'Hebró. Cap dels drogoaddictes ha agafat el bus 73 per anar a la “barraca” – narcosala- adossada al Hospital per a injectar-se en els anomenats ambients de “cafè i calor”, com pretenia l'Àrea de Salut pública de l'Ajuntament. Un fracàs...

Fracàs que no ha estat obstacle per una campanya de la majoria de mitjans de comunicació, la majoria de partits polítics, les autoritats polítiques i fins i tot un sector del moviment veïnal de Barcelona titllant de “ insolidari ” al veïnat de la Vall d'Hebró i de Porta per no voler el model de narcosales per tractar les drogodependències. Però ara les coses comencen a aclarir-se.

La narcosala de la Vall d'Hebró va ser imposada al barri i a l'Hospital sense negociar, sense informar de la seva existència i a ple estiu. Veieu sinó la declaració adjunta de la Junta de Personal de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebró contra la narcosala, signada per tots els sindicats dels treballadors sanitaris. També hem sabut que aquella barraca, com l'anomenen els sindicats, és un servei externalitzat, aliè a la Xarxa Pública Sanitària, un bolet, contractat a una empresa especialista per subhasta i on els treballadors “gaudeixen” de contractes en precari.

El problema és que els responsables sanitaris de l'Equip de Govern municipal fan de les narcosales un fi en si mateix, el punt on acaben les seves responsabilitats polítiques. I els d'altres colors polítics senzillament han obviat el problema durant els anys que han exercit el poder. Però el que no volen entendre és que el barri que rep una narcosala queda estigmatitzat, afegint marginació a la marginalitat.

Per això, el nostre barri i la AVV defensem el tractament de totes les drogodependències a través de la Xarxa Pública sanitària, als CAP's, ateses per treballadors públics amb recursos i condicions laborals adequades. Tal com demanen els sindicats de la Sanitat pública. Fins hi tot hi ha responsables del Districte que ja comencen a reconèixer aquesta com a bona solució.

I per què tanta inversió?

Si ho mirem sota l'anàlisi fred de recursos públics, el tabac i l'alcohol paguen suficients impostos legals, com perquè les persones que volen deixar la seva dependència tinguin l'ajut mèdic públic adequat. En el cas de les drogues il·legals, com a tals, és veritat que no paguen impostos, però en quan es blanquegen els seus beneficis milionaris llavors si que ho fan. Beneficis astronòmics que no es corresponen al cost real de producció farmacèutic de l'heroïna i la seva germana hospitalària, la morfina, que no superen al d'una simple aspirina.

Tots els consumidors d'una o altra substància química addictiva, fins a les més dures, són persones del barri, amics o familiars. Per això l'atenció d'aquests malats en el seu barri introduiria dosis de normalitat a la seva malaltia. A més no cal amoïnar-se, ni crear alarmes, ens asseiem al seu costat quan anem al metge, perquè moltes d'aquestes persones estan carregades de malalties derivades de la seva addicció. Cal introduir dosis de racionalitat en aquests tractaments doncs cada centre sanitari reberia exclusivament els malalts de la seva àrea d'influència i es podria lligar el tractament sanitari a d'altres serveis de proximitat que les drogodependències necessiten: tallers ocupacionals, activitats de lleure, etc...

La societat catalana està preparada per rebre aquest missatge. Ho demostren els resultats de les Jornades sobre drogodependències que celebrades a l'octubre a l'Ateneu Popular de 9 Barris. La Jornada realitzada per la FAVB juntament amb la Coordinadora de 9 Barris i el suport de la Regidoria de Salut Pública de Barcelona, va concloure amb acords molt encisadors en algun taller, que reproduïm en aquesta revista també.

Una explicació va rebre especial interès de tots els assistents. La del responsable d'un Pla experimental de la Consejeria de Sanidad de la Junta de Andalucia a Granada. Va explicar les enormes possibilitats que la legalització terapèutica de les drogues com a medicina pels malalts comporta en ser administrada per especialistes a l'Hospital Provincial. Una reducció enorme de les incidències policials, una integració familiar y social creixent dels drogodependents, una reducció de les dosis necessàries i de les despeses sanitàries. L'experiència va ser molt ben rebuda perquè necessitàvem sentir la confirmació de que el que pensàvem era i és una bona manera d'encarar una solució més definitiva de les drodependències a la nostra ciutat. Per pensar-s'ho...