CARTA OBERTA A LA CONSELLERA TURA

Benvolguda Consellera.

Fa esgarrifança pensar que algú que ha hagut de patir la clandestinitat franquista pel sol fet de defensar la llibertat de la ciutadania, pugui tractar als seus conciutadans de la forma en que ho fa vostè, mitjançant la seva policia.

Amb els fets ha quedat més que demostrat, que la policia de Catalunya no es un servei pels ciutadans de Catalunya, es un òrgan al servei dels interessos polítics. Potser si li faig una mica de memòria sabrà al que em vull referir; Recorda la Brigada Político-Social?. Doncs bé, els seus mossos ens la recorden cada dimecres als veïns de la Vall d'Hebrón.

Li faré un breu recordatori de la evolució dels fets:

Tinc entès que la Plataforma de la Vall d'Hebrón va acordar amb vostè modificar els recorreguts de les manifestacions i no efectuar talls de trànsit a la Ronda. Els veïns ho van complir. Però clar, al Sr. o a la Sra. “X” li devia semblar que amb això no n'hi havia prou. Que fa l'administració? Obrir expedients sancionadors a tort i a dret als convocants amb arguments de l'estil que no es respectaven els recorreguts. A vostè que li agrada tenir-ho tot tant controlat, estic ben segur que sap que els seus mossos notificaven les modificacions dels recorreguts de les manifestacions en el moment del seu començament. No entenc el per que doncs, haver de comunicar-les per part dels veïns amb un mínim de 10 dies d'antelació.

Això va dur a la Plataforma a deixar de convocar les manifestacions, però vostè no va comptar amb la voluntat de ferro de nosaltres els veïns, i hem continuat sortint a passejar, fent cas per altre banda, a las recomanacions saludables de la seva companya de govern Marina Geli. Alhora ens mantenim en forma i defensem la dignitat dels nostres barris.

La presència dels seus “secretes” es un dels fets que d'un bon començament els veïns ens vàrem prendre com un joc, coneix la col·lecció de llibres “Buscant al Wally?. Suposo que ja sabrà que a hores d'ara els reconeixem a gaire bé a tots, igual que coneixíem fa uns anys als de la “brigada” a les assemblees estudiantils, suposo que també ho recordarà.

Però darrerament l'actitud dels seus nois i noies comença a ser certament preocupant, suposadament amb el beneplàcit dels respectius comandaments. El tracte denigrant que rebem els veïns de la Vall d'Hebrón per part de la seva policia es digne de la més esperpèntica de les repúbliques bananeres: Identificacions indiscriminades i amb violència; persecucions dignes de les pel·lícules americanes de classe B, (Un exemple: 3 cotxes patrulla i 1 furgó dels antiavalots a més d'una parella de secretes per identificar a una perillosa veïna dels nostres barris de la vora . . . 80 anys d'edat), filmació dels manifestants amb la camera a menys d'un pam de les nostres cares, obertura d'expedients sancionadors als veïns i veïnes amb excuses banals, confiscació de les targetes de memòria de les nostres cameres de fotos a on enregistrem el seu groller comportament, també hem de sentir per boca dels seus mossos que podem continuar amb les nostres mobilitzacions per que així ells veuen com augmenta la seva nòmina amb les hores extres que fan a la Vall d'Hebrón, sense oblidar els més que habituals casos d'utilització de la força i la violència gratuïtes.

Sra. Tura, la seva policia només s'atreveix amb els veïns pacífics, amb la gent gran i indefensa. Potser haurem de manifestar-nos amb caputxes o amb banderes del Barça, perquè els seus mossos actuïn com ho varen fer per 2 vegades a Canaletes, o al macrobotellón, o a Gràcia, o com també ho varen fer amb els aldarulls dels manifestants del Forat de la Vergonya, etc, etc. Només em resta felicitar-la perquè vostè ha aconseguit quelcom que semblava impossible, fer bons als que teníem abans.

Sra. Consellera, els veïns ens sentim enganyats i menyspreats. L'administració, tant de la ciutat com del país, no s'ha mogut ni un mil·límetre en els seus plantejaments inicials, (les persones som presoneres de les nostres paraules, i les hemeroteques estan per demostrar-ho). Tot el que s'ha volgut vendre com negociació ha estat una falacia. Fins i tot l'aprovació del famós pla de drogues de la ciutat de Barcelona ha estat una quimera, com tot.

A més d'un/a del seu entorn, o potser a vostè mateixa, li agradaria que existissin “gulags” en aquest país per poder enviar-hi als veïns de la Vall d'Hebrón. Afortunadament, de moment no es així, i encara ens queda corda per estona, tenim l'esperança que més que a vostè.

Anirem a votar el proper 1 de novembre, i si podem la farem fora. Serà llavors quan el gra al cul que representa la nostra mobilització, en buscarà un altre per posar-s'hi.

Força i salut.
F.X.C.