Les contradiccions de l'ajuntament han creat l'alarma

L'anunci d'una sala de venopunció (que també s'anomena sala de consum higiènic de drogues, sala de reducció de riscos, o, narcosala), a la Vall d'Hebron, que l'ajuntament vol imposar amb prepotència, precipitadament i sense dialogar amb els veïns, ha provocat una alarma enorme.
Els fets són clars:
1. Fa uns mesos els problemes de droga al carrer en els barris del Raval (Ciutat Vella) i Porta (Nou Barris), es van multiplicar com a conseqüència del desmantellament de Can Tunis (motivat no pel desig de solucionar els problemes de la droga, sinó per l'ampliació del port).
2. El regidor de Nou Barris, metge de professió, antic gerent de l'hospital de la Vall d'Hebron i president de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, persona que se suposa ben informada, no vol que s'hi instal.li una sala de consum perquè creu que podria consolidar encara més la situació. Imma Mayol, presidenta de l'Agència de Salut Pública, diu que Porta no es mereix una narcosala i que no serà el Bronx.
3. El regidor de Ciutat Vella, que va acceptar l'obertura de la sala Baluard ha posat en dubte la seva continuïtat. Els problemes en el veinat son coneguts per tots.
4. Quan s'anuncia la creació d'un Centre d'Assistència i Seguiment (CAS) de drogodependents a l'hospital de la Vall d'Hebron, el primer que tindria una sala de consum, s'informa d'una manera confusa, barrejant els conceptes de CAS i sala de consum, com volent amagar la realitat. Per un costat s'assegura que s'usarà molt poc (i aleshores, per què posar-lo aquí abans que als barris on fa més falta?). Per l'altra costat es diu que s'intentarà enviar-hi malalts drogodependents des de Nou Barris o des de Ciutat Vella.

L'atenció als drogodependents, la que calgui i on calgui

La nostra indignació no va dirigida ni molt menys contra els drogodependents ni contra els professionals que s'esforçen a ajudar-los, sinó contra una administració imprudent que menysprea els sentiments de la ciutadania i que, amb les seves informacions confuses i contradictòries, crea desconfiança i alarma.
Estem d'acord que les persones drogodependents mereixen tot el respecte i tota l'atenció possible per ajudar-los a sortir de la seva malaltia. Si calen instal.lacions com aquesta, posem-les. Però abans cal que la mateixa administració resolgui les seves contradiccions, demostrar primer on fan més falta i decidir, amb el consens dels ciutadans, de quina manera s'han de distribuir per la ciutat.

ESCRITS ASSOCIACIO VEINS MONTBAU

Clima de serenitat 27/12/2005

A l'administració sembla que no l'interessi que hi hagi un clima de serenitat per tractar els problemes, i continua negant-se a rectificar els seus errors principals:

- imposar la sala de venopunció de manera imprudent, sense un diàleg real previ amb el veïnat

- informar d'una manera equívoca

La majoria de persones de Catalunya encara pensa que els veïns de la Vall d'Hebron ens oposem a un centre normal de tractament de drogodependències i que a una narcosala hom subministra droga, o metadona, als malalts.

No és estrany, perquè l'ajuntament, en lloc d'informar de manera oberta i honesta, insisteix a confondre deliberadament el centre de tractament estricte (CAS) amb la sala de consum. Quan els ciutadans desinformats s'assabenten que els usuaris de la sala han d'adquirir la droga en el mercat il·legal, s'en fan creus i entenen que, d'entrada, això desperti el recel dels veïns. Aquest tipus d'equipament s'ha de justificar molt bé i ha d'haver garanties suficients que no atraurà més tràfic i consum de drogues. Segons l'experiència internacional, en alguns casos s'ha produït aquest efecte no desitjat.

Una de les claus per evitar aquest efecte no desitjat és que les sales de venopunció estiguin repartides de forma equilibrada . El Pla d'equipaments de drogodependències que l'ajuntament està tramitant sembla apuntar en la direcció correcta, però tardarà encara uns mesos a posar-se en pràctica, i la desconfiança acumulada en aquest conflicte és immensa.

Si administració i veïns compartim el doble objectiu d'assegurar el tractament d'aquestes malalties i garantir la tranquil·litat ciutadana, aleshores ha de ser possible tractar d'arribar a un acord. Però això serà molt difícil si no s'atura provisionalment el funcionament de la sala, s'asserenen els ànims i es reprenen les converses per tractar d'arribar a un acord.

Converses interrompudes

La reunió administració-veïns del dia 12 no es va fer perquè ens hi vam negar. La "Comissió de seguiment" del dimecres 14 es va anul·lar per decisió de l'ajuntament, sense explicar perquè. Tampoc no hi hauriem anat, però potser es van adonar que no era bona idea, convocar-la a la mateixa hora de la manifestació.

El 19 de desembre, en una reunió convocada per la FAVB (Federació d'associacions de veïns de Barcelona), l'ajuntament i la Generalitat van presentar el Pla de drogodependències de Barcelona 2006-2008 i el Pla d'equipaments associat, que ja hem comentat . Hi havia associacions d'un bon nombre de barris, alguns d'ells amb problema de droga al carrer, que van aportar diferents opinions. En aquesta reunió l'administració va dir que, si es trasllada la sala de consum a un edifici permanent de l'hospital i es creen els equipaments nous previstos, hauriem de donar el problema per solucionat.

És cert que semblen haver rectificat dos errors: una ubicació desafortunada i la manca d'un pla de repartiment equilibrat. Però encara està per veure com i quan es concreten tant el trasllat com els equipaments nous i, encara més important, no s'ha corregit un altre error: decidir sense un consens previ amb els veïns.

Sembla que en els pròxims equipaments es buscarà el consens . Per què, doncs, no es busca també el consens en la sala de la Vall d'Hebron? Per què no es busca de la mateixa manera que s'haurà de fer arreu; abans que comenci a funcionar l'equipament? Amb una suspensió provisional. Encara som a temps.

O tots guanyem, o tots perdem

Rectificar és de savis. Però l'Administració no ha demostrat gaire saviesa ni gaire intel·ligència emocional. No ha tingut en compte les opinions ni els sentiments de la ciutadania, ha confós l'autoritat amb l'autoritarisme i s'equivoca pensant que aquesta és la millor manera d'evitar problemes quan s'hagin d'obrir els altres equipaments previstos d'atenció als drogodependents. És precisament el contrari.

O aquest conflicte acaba amb un acord positiu entre administració i veïns, que obri el camí a la resta d'equipaments necessaris, o els costos socials i morals d'una derrota veïnal seran també una derrota de l'administració que ho posarà tot més difícil.

Una altra prova del dany moral i social que aquesta situació està creant la tenim en els incidents del divendres 16 en el sopar dels premis Horta-Guinardó. No estem d'acord amb aquestes accions, que la crispació afavoreix.

Un lema que es malinterpreta

Més d'un veí ha proposat que canviem el lema de les pancartes. No els falta raó. El No a la narcosala s'interpreta fàcilment com un no a totes les narcosales . I no és això.

La falta d'informació ha fet pensar a molts que " la narcosala no serveix de res, no s'hi cura els malalts, només s'hi punxen ". Però des del primer moment hem dit que les sales de venopunció són útils perquè redueixen les malalties i les morts ocasionades per la droga, i també les molèsties als veïns en els llocs on es concentra el consum de droga injectada al carrer.

Ens hem oposat a la sala de la Vall d'Hebron perquè no entenem que s'hagi posat aquí, on no hi ha consum visible al carrer, i no als barris on sí que tenen aquest problema. Si realment ara s'obren sales on fan falta es podria desactivar l'alarma i podriem arribar a acceptar que a la Vall d'Hebron n'hi haguès una de dimensions limitades. Podriem arribar-hi, però no per decisió unilateral de l'ajuntament. Per això diem No a la narcosala per decret. Però els ciutadans mal informats no l'acaben d'entendre.

La manifestació de demà, més llarga

Amb les manifestacions dels dies 14 i 21, amb un recorregut entre el pont davant l'entrada de l'hospital i l'avinguda Jordà, es va aconseguir demostrar una altra vegada que, quan ens unim tots, som una multitud. Però les restriccions imposades pels Mossos, que arriben a impedir que moltes persones puguin tornar a casa seva, deixen la sensació que es reprimeix el nostre dret a manifestar-nos.

Per aquest motiu les entitats convocants hem proposat un altre recorregut més llarg, entre la plaça Vall d'Hebron i les llars Mundet, per acabar davant la sala de venopunció. Sense tallar la ronda, és clar, perquè no cal.

Greuge comparatiu 13/12/2005

Després de 6 mesos de conflicte amb una administració refractària al diàleg, el fet que l'ajuntament sembli haver superat les seves contradiccions internes no pot, per sí sol, disminuir la desconfiança dels ciutadans de la Vall d'Hebron. Una desconfiança que l'administració s'ha guanyat a pols.
El 30 de novembre la comissió de govern de l'ajuntament va aprovar in extremis , després d'una confusió de declaracions contradictòries, el Pla de drogodependències de Barcelona 2006-2008 . Però la imatge de l'alcalde Clos presentant l'acord, marcat per la consellera Geli i la regidora Mayol amb l'alcaldable Trias al costat, no pot fer oblidar la manera impresentable com s'ha conduït aquest afer des del començament.
El Pla d'equipaments associat que acompanya el pla de drogodependències no és suficient. S'ha de justificar millor i s'ha de dur a la pràctica per assegurar que hi haurà un repartiment equilibrat de les sales de venopunció.
Mentrestant, no podem quedar tranquils.
A més a més, si a partir d'ara s'ha de buscar el consens en els equipaments de drogodependències, perquè no es busca també el consens a la Vall d'Hebron? No és això un greuge comparatiu?

Respostes que no aclareixen res

El document de 40 pàgines que ens van lliurar el 28 de novembre, en resposta a les 132 preguntes fetes pels veïns dels quatre barris, ha estat molt decebedor i no ajuda a avançar cap a un possible acord entre administració i veïns.
Per exemple, no s'informa sobre el nombre d'usuaris potencials de les sales de venopunció, ni a la ciutat ni al nostre districte, i es continua barrejant i confonent els usuaris de les sales de consum, i la funció d'aquestes, amb els usuaris i les funcions d'un centre de tractament. Continuen insultant la nostra intel·ligència.
Ens diuen que hi ha un tipus d'usuari per a les sales "estàndard" com la sala Baluard, i un altre de diferent per als "serveis de venopunció" integrats en centres de tractament com el CAS de la Vall d'Hebron, integrat a la vegada en un hospital. Però no s'ha pogut aportar cap precedent d'una instal·lació d'aquestes característiques a cap hospital del món. La qual cosa, junt amb les inconsistències anteriors, ens referma en la convicció que la decisió d'obrir aquest equipament no es va prendre per raons tècnico-sanitàries, sinó per motius polítics.

Regidors insolidaris

Els motius polítics són prou clars. Si fins ara no s'han obert sales de venopunció, ben dimensionades, on realment fan falta, prop dels escenaris de droga injectada al carrer, ha estat per l'oposició del sector insolidari de l'ajuntament, alcalde inclòs.
Els podriem anomenar regidors NIMBY , la parauleta anglesa que vol dir no al pati del darrere de casa meva , que els darrers mesos ens han atribuït centenars de vegades als veïns de la Vall d'Hebron. En el cas d'aquests regidors s'hauria de dir No en el lloc d'on trec més vots . Per culpa d'ells es va decidir posar la sala aquí, on no fa falta, amb el fals pretext de l'entorn hospitalari, perquè després acceptin posar-la on sí que fa falta.
Si és veritat que les contradiccions internes de l'ajuntament s'han superat, s'hauria fet un pas endavant cap a un repartiment equilibrat, i potser podriem desconnectar les alarmes. Però això encara està per confirmar.

Sense consens aquí, hi ha greuge comparatiu

El Pla d'equipaments associat al Pla de Drogodependències aprovat el 30-11 preveu dues classes de sales de consum o Programes de consum supervisat (PCS), com ara les volen anomenar: Unes a llocs amb alta concentració de consumidors per via parenteral amb especial impacte a la via pública (aquest seria el cas del Raval o de Nou Barris). Les altres estarien a la resta d'espais menys problemàtics per tal d'evitar el desplaçament i la concentració de malalts en determinades zones, i per acostar els serveis als seus llocs de residència habituals. (aquest seria el cas de la Vall d'Hebron). Observeu la cura posada en l'expressió evitar el desplaçament.

Però aquest Pla d'equipaments associat preveu també uns criteris per a la planificació: accessibilitat, integració, transparència, solidaritat, qualitat i veïnatge . En el cas de Vall d'Hebron no s'ha complert com a mínim un d'aquests criteris, el de transparència , com tampoc no s'ha complert el punt 5.4 del Pla, Diàleg social, segons el qual cada proposta d'equipament nou anirà acompanyada d'un procés de diàleg amb les entitats... de l'entorn per buscar el consens.
Doncs bé, si l'administració no vol incórrer en greuge comparatiu, haurà d'acceptar la nostra reclamació de paralització provisional de la sala de venopunció per buscar el consens en un clima adequat.

L'administració no aprèn

Però en lloc d'adoptar una actitud raonable, l'administració continua donant pals de cec i equivocant-se a cada pas que fa. Ahir dilluns estava prevista una nova reunió al districte amb el director general de salut pública, el gerent de l'Agència de salut i el gerent del districte, per comentar les respostes a les preguntes. A la vista de les respostes, dubtàvem de la utilitat d'aquesta reunió.
Però va arribar una altra convocatòria: les regidores Mayol i Blasco volen fer una reunió de la Comissió se Seguiment demà dimecres, a la mateixa hora de la manifestació prevista. Ja són ganes de provocar! Aleshores ho vam tenir clar: no serveix de res assistir a aquestes reunions, que l'administració després utilitza per dir falsament que estem avançant cap a un acord. No vam anar ahir, no hi anirem demà, ni pensem anar a cap altra reunió mentre no es demostri que es vol buscar el consens i es paralitza provisionalment la sala de venopunció.
Haurem de fer més pedagogia amb l'administració.

Continuem les accions

Després de la manifestació del 30 de novembre, que va acabar en l'assemblea informativa al pavelló de pilota, i després del descans relatiu de la setmana passada (relatiu perquè un cert nombre de veïns van creure convenient tornar a tallar la ronda, i ho van fer), les entitats convocants proposem un altre cop una manifestació que eviti el tall de la ronda i les seves conseqüències negatives.
Ho proposem així, no perquè l'administració ens utilitzi a les associacions com a caps de turc i ens vulgui aclaparar amb multes, que també seria un motiu legítim, sinó perquè volem deixar clar que els ciutadans indignats amb l'ajuntament som una majoria, no només els que tallen la ronda. Per aquesta raó, després de trobar-nos els quatre barris, recorrerem les calçades laterals entre el pont davant l'entrada principal de l'hospital i l'avinguda Jordà, per acabar amb la concentració habitual davant la sala de venopunció.

Contradiccions al màxim 30/11/2005

Ara resulta que l'insolidari és l'alcalde Clos.

Quan, responent a la nostra demanda d'un repartiment equilibrat de les sales de venopunció, l'àrea de salut de l'ajuntament vol accelerar el pla d'equipaments de drogues, l'alcalde s'hi resisteix.

Dijous de la setmana passada, en el programa "180 o " de TV3, al representant veïnal amb prou feines el van deixar explicar els nostres motius, i la tinent d'alcalde Imma Mayol va anunciar que s'obriria aviat una sala de consum a Nou Barris i a Sant Martí. Immediatament després un sector de l'ajuntament es manifestava en desacord. (El Periódico),

Abans d'ahir dilluns, el regidor de Nou Barris, contradient tot el que ell mateix havia dit fins ara, va acceptar que s'obri una sala de venopunció al seu districte (20 minutos).

La regidora Imma Mayol ha anunciat que avui, dimecres, l'ajuntament ha d'aprovar el pla d'equipaments de drogues. Però l'alcalde Clos l'ha desmentit i diu que encara no (El Periódico).

Quan s'aclarirà l'ajuntament?

Com volen que no estiguem alarmats?

Primer dimecres sense tall de ronda

La manifestació del dimecres 23 va fer més evident que mai la profunditat de l'alarma i la indignació de la ciutadania amb les contradiccions de l'ajuntament. El fet és que, sense tallar la ronda, sense fum, les contradiccions s'han vist més clarament.

El desplegament dels Mossos, tot i ser desorbitat, va ser més respectuós amb els veïns. Aquest cop, per iniciativa de les organitzacions convocants, es va pactar amb la conselleria d'Interior un recorregut diferent. A partir del pont davant l'hospital es va travessar el barri del Parc de la Vall d'Hebron per arribar a la plaça Botticelli i al carrer Camí de l'església, on l'ajuntament vol ubicar l'alberg per a persones sense sostre.

La manifestació va transcórrer sense incidents i sense tallar la ronda, que va estar tot el temps fortament protegida per la policia. El canvi no va agradar als veïns que creuen, no sense raó, que si no es talla la ronda no es pressiona prou l'administració. Però d'altres van estar més d'acord amb la crida de les entitats convocants.

Curiosament, certs mitjans van voler desmeréixer la impressionant mostra de civisme intentant desqualificar-la amb adjectius ofensius, destacant determinades pancartes o fent acudits dolents. Sembla com si algú estigui decebut perquè no tallem la ronda i vol trobar la manera de denigrar-nos, sigui com sigui.

Reunió frustrant

L'endemà de la manifestació vam demanar una entrevista urgent amb la consellera de Salut i la tinent d'alcalde Imma Mayol. Si l'administració pressiona perquè no tallem la ronda, i fem un esforç de contenció, ha de servir per alguna cosa. Com ho poden entendre, els veïns, que es faci aquest esforç, si ens quedem amb les mans buides?

La senyora Mayol ja ens havia convocat per al dijous 1, però aquesta convocatòria es va anul·lar i les dues administracions van acceptar de fer una reunió urgent el mateix dilluns 28.

Però, lamentablement, aquesta reunió no ha donat cap resultat. Ens vam trobar 12 persones de l'administració i 9 representants dels veïns. La consellera Geli va assumir la màxima responsabilitat en la determinació de mantenir la sala de venopunció en funcionament. Nosaltres vam insistir a dir que la suspensió provisional era imprescindible per poder continuar les converses en un clima de tranquil·litat. Però la consellera no va cedir.

L'únic que s'ofereix a canvi és el trasllat del centre a un edifici permanent de l'hospital, integrat amb els serveis de salut mental. S'ofereix aquest trasllat com a possible pacte amb els veïns, però en realitat és una decisió presa. La nova ubicació, més integrada i coordinada amb els serveis de salut mental, pot formar part de la solució, però per sí sola és insuficient. Mol insuficient.

En insistir, nosaltres, que el repartiment equilibrat a tota la ciutat és molt important, la tinent d'alcalde Mayol va anunciar que dimecres, avui mateix, la comissió de govern de l'ajuntament aprovaria un pla d'equipaments de drogues. Però l'alcalde ha dit que està en contra. Avui veurem què es decideix.

Qui és l'ignorant?

Ens va sorprendre comprovar que la consellera de Salut desconeixia la nostra crítica a l'ajuntament per haver contravingut les recomanacions de l'experiència internacional en matèria de sales de consum de drogues. Desconeixia fins i tot aquestes recomanacions, és a dir, que les sales de venopunció són indicades el més a prop possible d'on hi ha un problema de consum de drogues al carrer , i que no convé posar-les sense un acord previ amb els veïns . Tampoc devia saber que, entre la documentació que ens van facilitar durant la reunió, hi havia l 'Informe europeu sobre sales de consum de drogues , que conté precisament aquestes recomanacions.

Dit d'una altra manera: es contesta negativament a les nostres demandes, sense molestar-se a conéixer-les.

El que ha quedat clar un cop més és el distanciament que hi ha entre els despatxos de l'administració i la ciutadania. No s'adonen de la magnitud de l'alarma i la desconfiança que han creat.

Avui, manifestació i assemblea informativa

No tenim més remei, doncs, que continuar les mobilitzacions. Malgrat les limitacions que ens posa la consellera Tura, malgrat les multes en marxa.

Continuem pensant que no cal tallar la ronda, l'atenció dels mitjans està assegurada. Aquest cop la manifestació serà més curta i acabarem amb una assemblea informativa conjunta dels quatre barris al pavelló de pilota.

El dia 7 de desembre no es convocarà manifestació, tots ens mereixem un petit descans. Però les entitats dels quatre barris comunicarem a la Generalitat les convocatòries dels dies 14, 21 i 28.

Com sempre, us demanem a totes i a tots que acudiu a la manifestació i us mantingueu al darrere i el més a prop possible de la capçalera.

Cortina de fum
Dimarts 21 de novembre de 2005

Un cop més, els mitjans informatius han magnificat la manifestació del dimecres i han passat de puntetes sobre els motius dels manifestants.

Tot això li va molt bé, a l'administració. Centren tota l'atenció en els talls de ronda, en els enfrontaments amb els automovilistes i amb els Mossos, i la desvien del que realment importa: les contradiccions de l'Ajuntament, la seva incapacitat de posar els equipaments d'atenció als drogodependents on més fan falta.

Clos ha tornat a parlar. Si una setmana abans ens havia acusat d'insolidaris, ara som vàndals. L'alcalde amaga les contradiccions de l'ajuntament amb la cortina de fum d'una indignació hipòcrita pels talls de ronda. Ha dit que no es renunciarà de cap de les maneres a atendre les persones que ho necessiten . No és cert. A Nou Barris s'hi ha renunciat, i no explica per què.

És a dir, Clos es mostra molt enèrgic envers els veïns, exigint que s'impedeixin els talls de la ronda, però en canvi tolera que els seus regidors no vulguin atendre les persones que ho necessiten a altres districtes ¿Com vol el senyor Clos que els veïns acceptem la sala de venopunció a la Vall d'Hebron si el regidor Cuervo no en vol cap al seu districte, on fa molta més falta? No és això hipocresia? Com es pot menysprear els sentiments de la gent d'aquesta manera? L'autèntic responsable que s'hagi tallat la ronda vint-i-dues vegades és el mateix ajuntament.

Un desplegament exagerat

El dimecres 16 esperàvem una actuació dels Mossos proporcionada, "a l'anglesa", per protegir el nostre dret a la manifestació i fer-lo compatible amb el dret dels altres ciutadans a circular. Ens imaginàvem files de policies armats només amb l'uniforme, agafats del braç, impedint que els manifestants s'apartessin del recorregut autoritzat, amb els antiavalots al darrere, per intervenir només en cas necessari.

No va ser així, s'ha preferit la intimidació. El desplegament d'antiavalots en primera línia amb casc i porres, tanques metàl·liques i vehicles a dojo amb els llums blaus fent pampallugues, va excitar els ànims. Va ser excessiu. S'ha de reconéixer que en línies generals (no pas en tot moment) els Mossos es van contenir, i això va estar bé, però el desplegament va indignar els manifestants: " és la guerra ", " ens tracten com terroristes ". I a més, la limitació de moviments que els Mossos van voler imposar, especialment al pont davant del carrer Arquitectura, va ser desorbitada. Tot plegat va actuar com a provocació.

Les entitats convocants haviem tractat de convéncer els manifestants que no calia tallar la ronda, perquè l'atenció dels mitjans estava assegurada. Però l'exhibició de força dels Mossos va fer inútils aquests intents. Va haver moments de tensió i més d'un veí va haver d'anar a urgències per contussions.

Això no pot ser. No podem renunciar al nostre dret de manifestació i no renunciarem. Però no s'ha de convertir la via pública en un camp de batalla. Aquesta setmana estem tractant de negociar amb la conselleria d'Interior un recorregut alternatiu que redueixi les possibilitats de tallar la ronda, hem demanat una actuació més proporcionada dels Mossos i insistim a demanar al veïnat que es respecti el recorregut autoritzat.

Ressò mediàtic a dojo

Dimecres, dijous i divendres els mitjans informatius, ràdio, diaris, televisió, no van parar de parlar del conflicte, posant l'accent en els talls de ronda, com no, molt més que en el conflicte en sí. Per exemple, els programes de TV3 Els matins i El club van arremetre de valent contra els talls de ronda, encara que durant uns minuts van permetre que els representants dels veïns mobilitzats expliquessim els nostres motius.

Finalment, dijous i divendres, tots els mitjans van recollir les declaracions de l'alcalde, que ja hem comentat, les de la consellera Tura insistint a condemnar amb duresa els talls de ronda, i les de la tinent d'alcalde Imma Mayol, que comentem tot seguit.

Declaracions enganyoses que creen confusió

La tinent d'alcalde ha afirmat, segons la premsa, que la majoria d'associacions han acceptat que el centre no es tanqui si se'n canvia la ubicació cap a l'interior de l'Hospital de la Vall d'Hebron i si es posen en marxa altres sales de venopunció a la ciutat .

¿Quines entitats formen aquesta " majoria d'associacions " que, segons la senyora Mayol, han acceptat que el centre no es tanqui? Per descomptat, no ho ha fet cap de les sis associacions que convoquem les manifestacions. Les convocatòries es mantenen precisament perquè no hem acceptat cap de les propostes que l'ajuntament ha fet fins ara, perquè ens semblen insuficients. Continuem exigint el tancament provisional de la sala de venopunció (no del centre d'atenció) per poder dialogar en millors condicions. Aleshores, a quines associacions es refereix?

És clar que una condició importantíssima, des del primer moment, és que es posin en marxa altres sales de venopunció a la ciutat . Això no és cap novetat. Des del primer moment estem reclament un repartiment equilibrat , que moltes veus han expressat de diferents maneres: "una per districte", "una per barri", "una per CAS", "una per CAP". De la nostra banda no ens hem volgut decantar per cap d'aquestes fòrmules perquè considerem que no tenim la informació suficient per saber quina és la més adequada.

Però aquesta informació, que estem demanant des del primer moment, no arriba. Només sabem que el regidor de Nou Barris no en vol cap, de sala de venopunció, al seu districte. Que el de Ciutat Vella posa en dubte l'ampliació de la sala Baluard i que el pla exacte d'equipaments, que ha de precisar quines sales noves s'obriran a Barcelona, ens diuen que no es podrà concretar fins ben entrat l'any 2006. Tot sembla indicar, doncs, que no serà possible cap acord perquè no es podrà garantir un repartiment equilibrat.

La punta de l'iceberg

La senyora Mayol es confon ella mateix, i confon tothom, quan assegura que s'està a punt d'arribar a un acord amb "la majoria" , i que només " una minoria" insisteix a tallar la ronda. És cert que els que tallen la ronda són una minoria de veïns, però són només la punta de l'iceberg d'una majoria de ciutadans alarmats i indignats , que no tallen la ronda ni volen tallar-la, però exigeixen igualment que l'ajuntament reconegui els seus errors i rectifiqui.

Han passat tres setmanes des de la darrera trobada administració-veïns. La pròxima reunió, amb el pretext que hem fet moltes preguntes i costa contestar-les, encara no té data. Mentrestant, s'intoxica l'opinió pública amb declaracions enganyoses que creen confusió. No hi ha cap motiu, doncs, per afluixar la pressió. Tot el contrari.

No cal tallar la ronda, apartem la cortina de fum

Les coses han arribat a tal extrem que no cal tallar la ronda. L'atenció dels mitjans la tenim assegurada.

Tornem a insistir: els talls de ronda no ens ajuden, creen moltes reaccions negatives i donen a l'administració una excusa perfecta per dissimular les seves contradiccions. L'important no és tallar o no tallar la ronda. L'important és demostrar que no som una minoria exaltada, sinó una majoria serena, els qui exigim una solució al conflicte. Apartem la cortina de fum que impedeix els ciutadans de Barcelona veure el problema real.

Com sempre, us demanem a totes i a tots que acudiu a la manifestació i us mantingueu al darrere de la capçalera, el més a prop possible. Recordeu que podria haver un canvi en el recorregut, pactat amb la Generalitat.

Clos ens insulta
Dimarts 10 de novembre de 2005

"Els ciutadans reconeixen que aquestes instal·lacions són necessàries, però no les volen a prop seu". És a dir, el problema és que som uns insolidaris. L'alcalde Clos ens ha tornat a insultar.

L'alcalde Clos, exactament igual que fa cinc mesos, menysprea les opinions i els sentiments dels ciutadans de la Vall d'Hebron. Ens ofèn profundament i amaga les contradiccions de l'ajuntament, encara no resoltes, que són precisament la causa de la nostra alarma.

Així doncs, l'oferta de diàleg deu haver estat una il·lusió, una farsa. A primers d'octubre, tres mesos i mig després d'ignorar les mobilitzacions veïnals, semblava que l'ajuntament s'obria a negociar una solució del conflicte de la sala de venopunció. Les declaracions de l'alcalde Clos ho desmenteixen.

Una altra campanya ferotge d'acusacions

Simultàniament, i un cop més, s'ha posat en joc tota la força dels mitjans de comunicació per criminalitzar els veïns. Es magnifiquen i es llencen contra nosaltres les queixes dels conductors afectats pels talls de la ronda, mentre que els motius exactes de la mobilització veïnal es passen per alt.

És evident que els talls de la ronda perjudiquen molts ciutadans que no tenen cap culpa. Com perjudiquen també els ciutadans altres accions com vagues, talls de carreteres i autopistes, bloqueigs de ports, etc. que s'estan produint contínuament. Sovint, però, aquestes accions aconsegueixen respostes rapidíssimes de l'administració per solucionar els problemes que les originen. El conflicte de la sala de venopunció de la Vall d'Hebron, en canvi, continua enquistat i les setmanes passen sense cap resposta eficaç.

El soroll mediàtic amaga la realitat

Qui té la culpa que la ronda s'hagi tallat pràcticament vint-i-un cops seguits? ¿La part dèbil, els veïns, que no vuen cap altre recurs eficaç per fer-se escoltar? ¿O una administració imprudent que no segueix els consells de l'experiència internacional, no és capaç de posar aquests equipaments allí on fan més falta, ens alarma amb les seves contradiccions i no vol rectificar quan s'ha equivocat?

La informació no arriba

Un mes i mig després d'haver començat les preteses negociacions, l'ajuntament encara no ha donat les xifres d'usuaris potencials de sales de venopunció a tota la ciutat i la seva distribució per barris o per districtes, ni quines sales noves es preveu obrir en el futur immediat. Tampoc no ha donat encara una explicació satisfactòria del per què s'ha obert una sala de consum a la Vall d'Hebron, ni en quins estudis previs s'ha basat la decisió d'obrir-la en un hospital, decisió de la qual no coneixem cap precedent arreu del món.

Cal obrir totes les sales de venopunció que facin falta

L'ajuntament pretén que acceptem modificacions mínimes de la sala de consum mentre no es capaç de resoldre el problema principal: un repartiment equilibrat de les sales que fan realment falta a tota la ciutat. La setmana passada vam comprovar que les contradiccions entre l'Agència de Salut i els regidors de Nou Barris i Ciutat Vella continuen impedint un repartiment equilibrat.

Doncs bé, mentre no s'asseguri aquest repartiment equilibrat els veïns no podem acceptar que la sala de Vall d'Hebron continuï funcionant.

Si, com a mínim, no s'obre una sala nova a Nou Barris i no s'amplia realment la sala Baluard, ¿com es pot pretendre que els veïns dels nostres barris deixem d'estar alarmats? ¿Com podem deixar de témer un desplaçament dels escenaris de consum de droga al carrer?

La Junta de Personal de l'hospital ens dóna suport

La junta de personal dels hospitals Vall d'Hebron han aprovat un document que denuncia la manca de transparència i la manipulació amb què han estat informats per la direcció de l'hospital, rebutgen la manera com s'ha posat aquest recurs, demanen que es retiri la "barraca" i que es replantegi el problema d'una manera global, i criden els veïns i la població de tot Barcelona perquè s'uneixin a la seva denúncia de la privatització de la santitat, l'empitjorament de les condicions de treball del personal sanitari i la insuficiència de recursos destinats a l'assistència sanitària pública.

Tallar la ronda, o no tallar-la?

En l'assemblea veïnal del dia 10 es va tornar a plantejar la qüestió dels talls de ronda. És cert que divideix els veïns entre partidaris de tallar i no partidaris. Sembla la única manera de cridar l'atenció dels mitjans, però també crea una propaganda negativa i predisposa molts ciutadans en contra nostra. Aquests dies s'han sentit moltes veus exigint de l'administració que impedeixi els talls. I l'administració se n'aprofita per dissimular la seva incapacitat per posar a la ciutat totes les sales de consum que realment fan falta.

La manifestació de demà, dimecres

La policia autonòmica, que ha pres el relleu de la policia estatal, ha anunciat per demà dimecres una actuació per impedir que es torni a tallar la ronda. Una actuació "proporcionada".

Val a dir que, com sempre, la manifestació és legal, està autoritzada, amb la condició de no tallar la calçada central. Pertant els Mossos tractaran que anem només per les calçades laterals. Volem confiar que faran honor al seu caràcter de policia democràtica i en primer lloc defensaran i protegiran el dret dels veïns a manifestar-nos.

De la nostra banda, la junta de l'associació de veïns manté la convocatòria en els mateixos termes que en les ocasions anteriors. No podem ni pretenem impedir que tothom actuï com li sembli més convenient, però insistim a demanar que estiguem tots agrupats i que us mantingueu al darrere i el més a prop possible de la pancarta de la capçalera.

Crida a tots els veïns

Podem tenir opinions molt diferents sobre les narcosales i sobre els talls de la ronda. Però tots els veïns hem d'estar d'acord a reclamar que l'ajuntament resolgui d'una vegada aquesta situació.

Proposen traslladar el CAS
Dimarts 8 de novembre de 2005

Dimecres i dijous de la setmana passada van tenir lloc dues reunions més entre administració i veïns. La informació que reclamem fa cinc mesos, entre altres coses la justificació de la decisió d'instal·lar una sala de venopunció a la Vall d'Hebron, encara no ha arribat. Però han fet una proposta nova.

Mentrestant, les contradiccions internes de l'ajuntament continuen aflorant als mitjans informatius. El regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, s'ha manifestat contrari a l'ampliació prevista de la sala Baluard si no s'obren pel cap baix tres sales més a la resta de la ciutat. La tinent d'alcalde Imma Mayol ha replicat que només en fan falta una o dues més i que es podrien obrir si els districtes hi estiguessin disposats.

Reunió a la conselleria d'Interior

El dimecres 2 de novembre la consellera Tura va voler parlar amb les entitats que convoquem les manifestacions. La consellera, que des del dia 1 és responsable de la seguretat ciutadana a la ciutat de Barcelona, va reconéixer el nostre dret a manifestar-nos, però afegí que els talls de la ronda entren en conflicte amb un altre dret, el de la resta de ciutadans a circular per la ciutat.

Els talls, va dir, han desacreditat la nostra mobilització als ulls de l'opinió pública. En canvi, si continuéssim les manifestacions sense tallar la ronda, recuperariem el prestigi perdut.

De la seva banda, continuà dient, no pot fer discriminacions i ha d'utilitzar els recursos al seu abast per fer compatibles els drets de tots. Afegí que li constava que l'ajuntament estava a punt de fer-nos una proposta (referint-se a la reunió que haviem de tenir l'endemà dijous) que permetria rebaixar la tensió.

Els representants veïnals vam replicar que, si s'havia produït un desprestigi de les nostres mobilitzacions davant l'opinió pública era degut sobretot a una campanya informativa que ha deformat els fets. Pel que fa als talls de la ronda, no estava a la nostra mà evitar-los perquè els veïns continuen molt indignats, no han fet cas de les nostres indicacions, i no entendrien que es disminuís la pressió sense una contrapartida clara i suficient, que ara per ara no existeix. Així doncs, vam agrair l'actitud raonable de la consellera, vam prendre nota del canvi d'interlocutors en matèria de seguretat ciutadana i vam quedar a resultes de les reunions posteriors.

Proposen traslladar el CAS a l'interior de l'hospital

L'endema mateix, dijous 3 de novembre, en una altra reunió al districte amb els mateixos interlocutors que els dies 3 i 11 d'octubre, Ajuntament i Departament de Salut de la Generalitat, els representants de l'administració van insistir a proposar un acord previ. Aquesta vegada, però, van dir que, a canvi d'aturar els talls de la ronda, el CAS amb la seva sala de venopunció es podrien traslladar dels mòduls provisionals actuals a l'interior d'un dels edificis estables de l'hospital de la Vall d'Hebron.

La nostra resposta va ser que, a dins o a fora de l'hospital, la instal·lació seria la mateixa, a menys que hi hagués altres canvis. El trasllat d'ubicació podria ser part de la solució del conflicte, però no com a única mesura. Vam insistir a dir, com el dia abans a la consellera d'interior, que per aturar les manifestacions els veïns exigiran una contrapartida més consistent.

També es va informar que les nostres preguntes sobre les sales de venopunció que l'ajuntament pensa obrir a la resta de la ciutat no es podran contestar fins entrat el primer trimestre de 2006. Per aquest motiu insisteixen a proposar un preacord amb mesures que es puguin aplicar immediatament, com ara el canvi d'ubicació. Podem suposar que aquest acord previ podria incloure també limitacions al funcionament de la sala com les que van proposar en la reunió anterior. Aquest cop, però, no hi han volgut entrar, esperant potser que els veïns ens definim.

La reunió es va aixecar sense cap més conclusió, i ara continuem pendents d'una altra reunió, encara sense data, en la qual podrien participar la tinent d'alcalde, la regidora del districte i la consellera de Salut, i es contestarien les preguntes presentades fa dies pels quatre barris.

Les contradiccions municipals continuen

És fàcil relacionar el retard a contestar les preguntes sobre les noves sales de consum amb les informacions aparegudes a la premsa els dies 4 i 5 de novembre, esmentades al començament d'aquest full. Segons l'ajuntament, el juliol s'havia pres l'acord d'ampliar la sala Baluard. En canvi, no només encara no hi ha data per a aquesta ampliació, sinó que el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, la discuteix.

Pel que fa als altres barris on hi ha un problema greu de drogues al carrer i on aquest recurs sembla necessari, la senyora Mayol havia dit, dies enrera, que no s'hi posa cap sala perquè "no hi ha les condicions necessàries". Suposem que una "condició necessària" és la conformitat del regidor de Nou Barris, senyor Cuervo. Una altra condició, és clar, és la conformitat dels veïns, que davant d'uns regidors que no es posen d'acord tenen tota la raó per oposar-s'hi.

Dit d'una altra manera: les contradiccions internes de l'ajuntament, que han estat un factor importantíssim en l'alarma creada en els nostres barris, continuen vives.

El Síndic de Greuges contesta

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha contestat a la nostra petició de mediació. Entre altres coses, diu que ha considerat oportú recordar a l'administració municial la necessitat de donar resposta a les peticions d'informació tècnica i administrativa ... i de treballar en l'assoliment d'un gran pacte polític i institucional per facilitar la ubicació d'aquest tipus d'equipaments... de forma que es garanteixi una distribució equilibrada i equitativa en el territori.

Hora de negociar
Dimarts 25 d'octubre de 2005

En la segona reunió entre administració i veïns, l'11 d'octubre, l'ajuntament va tornar a admetre que ha comès errors en el procés, però només en la manera de posar la sala en funcionament, no en la decisió d'obrir-la, que continua afirmant que era i és necessària. Si en la reunió anterior, el dia 3, havien dit que no es descartava la paralització provisional de la sala per poder establir converses, ara han tornat a dir que no. No estan disposats a aturar-la del tot. En canvi, van oferir un pacte pel qual es mantindria un nivell baix de funcionament del centre, en els termes que s'acordessin i durant un període limitat, tres mesos per exemple. Com a contrapartida, els veïns suspendriem les accions per aquest mateix període, mentre continuen les converses. Els representants veïnals, d'entrada, vam desestimar aquesta proposta.

Pel que fa a la proposta de formar un grup de treball que podrà disposar de tota la informació sobre la sala de venopunció, els veïns hem acceptat de fer una altra reunió, en principi només una, en la qual l'administració aclareixi totes les preguntes que li volguem fer sobre la sala de venopunció i sobre les previsions de nous equipaments d'atenció als drogodependents a la ciutat de Barcelona (pla de drogues). Hem demanat que la persona o persones que representin l'administració tinguin capacitat de decidir. Pel que fa al centre de menors i l'alberg, que tardaran encara uns mesos a entrar en funcionament, també ens en donaran informació detallada.

En què ha cedit l'ajuntament

El cas és que, després de més de 4 mesos de mobilitzacions, demanant sense èxit la paralització provisional de la sala de venopunció de la Vall d'Hebron, un diàleg real i tota la informació possible sobre la decisió d'instal·lar-la (estadístiques, informes, estudis previs que la justifiquen, etc.) per fi l'ajuntament ha cedit una mica:

- admet que s'ha equivocat en la seva actuació

- està disposat a canviar algunes característiques de la sala de venopunció (ni que sigui temporalment)

- diu que donarà informació i respondrà preguntes que fins ara no s'havia dignat contestar

És ben poca cosa, no n'hi ha prou. De manera que les mobilitzacions i la pressió han de continuar, mentre continuem dialogant per trobar una solució amb la qual els veïns poguem estar d'acord.

Preguntes per a la pròxima reunió, perquè l'ajuntament expliqui

les seves contradiccions

Ara mateix encara no s'ha fixat la data de la pròxima reunió. S'estan fent arribar a l'ajuntament totes les preguntes que s'han cregut necessàries des dels quatre barris mobilitzats, perquè expliqui les seves contradiccions. Algunes de tan simples com ara aquestes:

- Quants usuaris potencials de les sales de venopunció hi ha a tot Barcelona?

- D'aquests, quants viuen al districte d'Horta-Guinardó?

- Quantes sales de venopunció es preveu obrir pròximament a Barcelona, i a on?

Segons que tenim entès, els usuaris als quals estan dirigides les sales de venopunció són persones que es troben en un procés molt avançat de desestructuració personal, s'injecten droga en públic amb un risc molt alt per a la seva salut i no estan en disposició d'acudir a un centre d'atenció per iniciar un procés de deshabituació.

Són molt poques, les persones que es troben en aquesta situació. Les xifres que l'ajuntament ha donat fins ara es refereixen només als possibles usuaris del CAS. Per atendre'ls només caldria un CAS com els altres que hi ha a la ciutat, sense sala de venopunció. A altres llocs de Barcelona sí que n'hi ha, d'usuaris potencials, i en canvi no s'hi posa cap sala de consum. Veurem com ens ho expliquen.

Cal una informació rigorosa

Cal recordar de què estem parlant. Hi ha molta confusió al respecte, sobre tot quan l'ajuntament o alguns mitjans informatius diuen que ens oposem al CAS (centre d'atenció i seguiment de drogodependències). No és veritat. Ens oposem només a la sala de venopunció (un 20% de tot el CAS, segons l'ajuntament. Nosaltres diriem un 40 o un 50%). Ens hi oposem per la manera com s'ha instal·lat, sense una justificació clara de la seva necessitat i sense el consens dels veïns. Per això estem dient No a la narcosala per decret .

Des del primer moment hem reconegut que les sales de venopunció són equipaments sanitaris útils i positius , al menys en els llocs on existeix una gran concentració de tràfic i de consum de drogues en públic. Però en aquestes sales es consumeixin drogues que els usuaris han d'adquirir abans en el mercat il·legal, de manera que, si s'instal·len en un lloc com la Vall d'Hebron, lluny dels escenaris de droga al carrer, aleshores poden originar un efecte crida, és a dir, atreure més tràfic de drogues i més delinqüència. Per aquest motiu, en una qüestió tan delicada, l'experiència internacional aconsella que aquests equipaments es posin sempre amb l'acord dels veïns.

L'ajuntament ha estat molt imprudent saltant-se aquesta recomanació. I si, a més a més, es reconeix que es volen derivar usuaris des d'altres zones de la ciutat cap a la Vall d'Hebron, ¿a qui pot sorprendre que estiguem tan alarmats?

Si aquests equipaments són necessaris, i no ho dubtem que ho són, han d'estar repartits d'una manera equilibrada a tota la ciutat, amb el consens dels veïns, i s'ha d'assegurar que no provocaran desplaçaments dels escenaris de droga al carrer, amb els conflictes que comporten, des d'unes zones cap a d'altres .

És l'hora del debat i la negociació

És molt difícil tractar aquesta qüestió en mig de desqualificacions mútues, amenaces i insults, amb informacions parcials i idees preconcebudes. És imprescindible entrar decididament en la via del diàleg, la informació rigorosa i el debat obert i la negociació, amb dades i arguments, entre ciutadans i administració.

En aquest sentit ens ha semblat positiva la jornada convocada per la FAVB el darrer dissabte 22 d'octubre a l'Ateneu Popular de Nou Barris. Veïns i professionals hem pogut confrontar opinions ben diverses, sense estalviar crítiques a l'administració dures i merescudes, però en un clima de respecte mutu. De la nostra banda, hi vam poder manifestar, un cop més, la nostra indignació contra una administració maldestra que, en lloc de fer avançar l'atenció als drogodependents, la fa retrocedir. Vàrem tenir també la satisfacció de comprovar que, des del sector dels professionals de l'atenció als drogodependents, es reconeix que en aquest conflicte els veïns tenim raó.

Tan aviat com l'ajuntament s'hagi explicat, estem disposats a negociar, amb tota la duresa que calgui, una solució al conflicte. Una solució que, com a mínim, haurà de reunir dues condicions: un repartiment equilibrat de les sales de venopunció a la ciutat, i la desaparició física dels mòduls del davant de l'hospital de la Vall d'Hebron. Aquests mòduls que formen “el xiringuito” estan estigmatitzats com a símbol d'una mala política municipal i, sobretot, suggereixen la marginació dels seus usuaris, no un tracte digne.

En aquest moment, doncs, tornem a fer una crida a tots els veïns i veïnes que esteu d'acord a exigir a l'ajuntament una solució raonable. Us demanem que participeu a les manifestacions. Ara més que mai, cal mantenir la constància que hem demostrat. Us demanem, com les vegades anteriors, que us mantingueu el més a prop possible de la capçalera.

Porta entreoberta al diàleg
Dimecres 5 d'octubre de 2005

Abans-d'ahir mateix, dilluns 3 d'octubre, a la seu del districte d'Horta-Guinardó, va tenir lloc una reunió, convocada per l'ajuntament, per tractar de buscar una sortida al conflicte creat entorn de la sala de venopunció oberta a finals de juliol a l'hospital de la Vall d'Hebron. Per part dels veïns hi van participar tretze persones en representació de les associacions de veïns de Montbau, Parc de la Vall d'Hebron, Sant Genís dels Agudells i Teixonera-Penitents, les associacions de comerciants de Montbau i del Mercat de la Vall d'Hebron, i dels veïns que, a títol personal, col·laboren en les mobilitzacions. Per part de l'administració van ser-hi el gerent del districte, Eduard Vicente, el conseller tècnic, Pere Nieto, el gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Joan Guix, i el director general de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Plasencia.
L'ajuntament va presentar la reunió admetent que ha comès errors en la posada en marxa d'aquest equipament i oferint fer les reunions que calgui per tractar d'arribar a una sortida al conflicte. Els veïns vam reiterar els arguments que hem estat defensant al carrer durant mesos, i l'administració va fer unes propostes que es poden resumir de la manera següent:
• L'administració es compromet a estudiar la demanda veïnal de paralització provisional de la sala de venopunció com a requisit previ per establir converses adequadament, i a donar una resposta, que no es descarta que pugui ser positiva, malgrat que, asseguren, hi ha dificultats molt importants perquè ho sigui.
• L'administració proposa la formació d'un grup de treball amb experts, que permeti entrar a fons en el problema, aportant tota la documentació necessària sobre el model d'atenció als drogodependents que es vol desenvolupar i sobre el pla de drogues que s'està elaborant per a tota la ciutat. La proposta d'aquesta via de diàleg es mantindrà fins i tot en el cas que la resposta a la demanda de paralitzar la sala continuï essent negativa i que les mobilitzacions veïnals també continuïn.
• Pel que fa als altres dos equipaments que han augmentat l'alarma (el centre de menors i l'alberg), l'ajuntament informa que, en tot cas, no es posaran en marxa abans d'acabar l'any 2005, i ofereix tota la informació possible en la forma que els representants veïnals prefereixin.

Per primera vegada, doncs, no es respon amb una negativa rotunda a la demanda de paralitzar la sala. Això , certament, no vol dir res, perquè l'administració es continua mostrant molt refractària a acordar la paralització. Va ser especialment el director general de Salut Pública de la Generalitat qui va argumentar que una paralització posaria en perill la generalització del model que es proposen aplicar a tot Catalunya. De la nostra banda vam contestar que, molt al contrari, el que fará difícil l'obertura de més equipaments a la resta del país serà precisament el fet de mantenir oberta una sala de consum que s'ha imposat sense respectar les recomanacions de l'experiència internacional, i ha provocat una alarma i una oposició veïnal enormes.
Les entitats i veïns que convoquem les mobilitzacions estudiarem les propostes de l'ajuntament i li donarem una resposta. Demà, dijous 6 d'octubre, està prevista una reunió dels quatre barris per debatre aquesta qüestió, i el dimarts 11 d'octubre hi haurà una nova trobada amb l'administració.
Mentrestant, com és lògic, les mobilitzacions previstes continuaran.

Acusacions forassenyades
A mitjan setembre, en el pregó de la Festa Major d'Horta i en un article publicat a la premsa, Màrius Serra es va afegir a la campanya de criminalització, alentada per l'ajuntament, contra els veïns que ens oposem a la sala de consum de la Vall d'Hebron. Potser això explica que, el diumenge 18 de setembre, un grup de persones contràries a la sala de consum impedissin la celebració d'un acte de la Festa Major d'Horta. Aquest incident, que lamentem i desaprovem i que ha estat provocat per una minoria amb la qual no ens identifiquem, ha servit de pretext per intensificar les acusacions d'insolidaritat i d'incivisme contra la majoria dels nostres quatre barris.
L'Associació de Veïns del barri d'Horta ha perdut l'oremus i ha dirigit cegament la seva indignació contra les quatre associacions de veïns que convoquem les mobilitzacions, acusant-nos de "contravenir els principis del moviment associatiu veïnal", declarant-nos "indignes de pertànyer a un col·lectiu que es caracteritza, entre altres trets, per la solidaritat i el civisme". L'Associació de Veïns d'Horta no ha estat capaç d'entendre que el principal responsable d'aquest conflicte és l'ajuntament, per les seves contradiccions, per les seves mancances informatives, per la seva actitud autoritària i per la seva imprudència en incomplir les recomanacions de l'experiència internacional en matèria de sales de consum de drogues il·legals. L'alarma dels veïns és molt sincera i, amb aquestes acusacions, l'associació d'Horta, en lloc d'ajudar a resoldre el conflicte, l'atia encara més. Abans de fer aquests atacs intolerables, s'haurien d'informar millor.
Tampoc la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) no ha entès que, en aquest conflicte, és l'ajuntament qui cal blasmar, no els veïns. Amb aquesta actitud, la Federació contribueix a la campanya de criminalització dels nostres barris. Una campanya ferotge que, a la majoria de veïns mobilitzats que no compartim les actuacions incíviques, ens ofén profundament i ens indigna encara més.
La FAVB ha convocat una jornada de debat sobre el tractament de les drogodependències el 22 d'octubre vinent. L'Associació de Veïns de Montbau es proposa participar-hi per defensar els nostres punts de vista, i també perquè en tota aquesta situació cal, no pas intercanviar insults, sinó molta informació i molt debat.
Mentrestant, avui i els altres dimecres ens continuaren manifestant. Insistim que s'ha d'evitar l'efecte de divisió que es produeix de vegades. Tothom és lliure de fer el que cregui més convenient, però demanem que us mantingueu tot el temps possible agrupats al darrera de la capçalera unitària de la manifestació. Com més junts estiguem, millor demostrarem que som molts els que exigim a l'ajuntament que rectifiqui.

L'Ajuntament empitjora les coses